Sense introduccions ni res.
Aixina es presenta, de forma directa,
una deplorable imatge. Després de veure el reflex de la posta de sol en la
finestra d'un automòbil aparcat, la meua mirada s'hi fixa en... per a algú del
poble, una situació denigrant, però relativament quotidiana: un home sense
camiseta i amb pantaló llarg, possiblement ben drogat, demanant, davant d'un bar, un trago o algo de diners per a després gastar-los allí. Típiques persones que
sols volen una paga mensual, per no estar cordes. Anteriorment a eixe fet, una
mare acompanyada de dos xiquetes, veu afeblida la seua seguretat davant tal
despropòsit i accelera el pas, sobtadament, amb una cara d'estrenyiment
notable, la que fa Rajoy normalment. Per contra, totes les persones que estan
en la terrassa del bar no s'adonen o no volen adonar-se d'aquesta escena, doncs
ja tenen prou faena aguantant la beguda o simplement se'ls la repamfila tot el que puga estar passant
per tots els costats i el seu voltant. Possiblement, no siguin tant distints.
EL cosmos s’alinea per a mostrar-me a
un grup de uelos mirant l’innegable
canvi de brisa fresca; la nit s'amotina en la seua cela.
A part del bar, podem veure... un
altre bar. Aquest socialment pitjor acceptat (encara que ahí entra tot Cristo).
També inclou una major diversitat sociocultural i ètnica.
La gent no pareix trista, però tampoc
feliç. Un gris intens es podria fumigar d'allí. L'únic locutori no es deixa veure.
Pareix tancat o quatre gats marginals estaran allí dins comprant xuxeries un dissabte a les 8 de la
vesprada. No hi ha res que fer allí. Gire el meu cap a la dreta i veig un gos
temerari i un amo que no li dona importància que vaja solt. Una dona i xiquets
a les seues mans, xemeneia i educadora a la mateixa vegada... vaja. Merca-dona. Masclisme? No. Situació
actual. Està exuberant. La gent li agrada comprar a última hora. Segur que
aquestes dos últimes paraules vos porten mals records de la vostra etapa
d'estudiant. Prosigamos. Bankia. O
Lladres S.A. L'última part del passeig... és la més desconeguda. Deshabitada
per minuts. Dos homes de mitjana edat parlen sobre tomaques i motos eufòricament.
Bah. Tampoc és per a tant. El carrer acaba amb la gran font inútil. Decorativa.
Sí, és aquesta que la major part de l'any s'obliden d'ella i està ple de merda.
Encara que crec que l'utilitzen com a femer municipal. Poc més. El conductor decideix
tornar a fer el mateix tram descrit, però, paral·lelament i en sentit contrari, per
ser redundants. I com som redundants, s'està arreglant una casa, en la que la
segona planta està localitzada dalt la via dels vianants. Està plena de
"sostenidors" metàl·lics. Dona la sensació de poder ser el centre
d'atenció de la comarca, si et cau damunt, clar. Molta inseguretat, pitjor que
mil mosquits en una habitació tancada. Senyaletes d'obres molestant el pas dels
cotxes. Oh. Gent ixint de Merca-Dona.
No van molt carregats que diguem. No m'agrada com van vestits. Pijos barats. Una dona d'uns trenta-i-algo anys ven cupons a la porta. Realment és molt bella. Ja l'he
vist abans. No entenc quin serà el seu problema. Un home admira el nostre cotxe
passar amb molta felicitat i aprovació. Després el camí és lliure de crítiques
despectives: res a canviat des de fa 30 segons. Sols està la germana d'un amic
i la seua amiga davant dels femers calcinats, assegudes al banc. Eixe banc
també està realment brut. Asseure’s al contenidor seria més pulcre però ni jo
faig això. Cristalls transparents i líquids brollen de la misteriosa font de Quatre Xorros. Un poc més avant, na voluptuosa
sudamericana de cabells llargs negres està apegada al seu telèfon mòbil,
adquirint el màxim WIFI possible de la Casa de la Cultura. La seua posició és
molt sugeridora. Ahí ho deixe. Tots sabem que podria dir més coses però no
crec que siga apropiat. Imagineu-se que un xiquet veu açò abans de les 22:00
hores. EM CANCEL·LARIEN EL PROGRAMA!
Gir a la dreta del conductor. Un gran
carrer triomfal de cases gegants ens feliciten per haver trobat la casa dels
collons a la que vaig tots els putos dies a dinar o a cerciorar-me de que la
meua bici vol un agradable passeig, menjant-se el meu cul i, a vegades, pega
mossos. Eixe estúpid seient mai s'està quiet. Mentida; sols quan em xaca els ous. La estranya mansió groga
porta un soroll incorporat de crits i tirs. Els germans tornen a estar
viciant-se com uns condemnats que anaren a morir en un moment o altre. El
vehicle d'un altre presoner també hi està present al lloc on anàvem a aparcar.
Silenci. No moviment. No sé que fer. Em mire les mans. Respire la pols del
cotxe i el irrefrenable olor d'animal domèstic. No sé que fer. Quan arrive a
casa pense escriure tot el que he vist.
Rutina d'estiu.
*Segona correció
