1º BATXILLER (RePETICIÓ)
\\Believe me, there's a heaven. See it.
We live in a hell. It's so easy to burn.//
Jo em trobaba molt en forma, mai m'havia trobat tan agust... a lo millor es perque el dia anterior meu havia passat prou perfecte i havia sigut molt feliç. D'acord, estic segur que havia sigut aixó. Ujajaja... pareixia el més puto rei del món inclós, algunes persones estaven flipant... xD I quasi entre de agarraet de la mà del Moro al insti... ewe xD
19/9/2011
Qui té un blog?- preguntava la professora... i la gran Nina va senyalar a... UN SERVIDOR!!! DD: T__T Jo que no volia parlar, i menys sobre coses personals, aquest blog, que no se ni de que cony va, ahí em vaig quedar, tot roig sense saber que dir. Mala rallà. Després Nina volia que li pegara però estava tan avergonyit/cagat que ni podia... (tampoc m'agrà pegar a les ties que després et diuen maltractador lol).
Per la vesprada vaig anar asoles amb bici... vaig vore un xiquet àrab escuadrinyant el femer de la Reprimala... després... un poc més amunt de la cantera, amagat en una curva, davant un penya-segat, una corona de flors seca per el pas del temps i dos litrones al costat... perquè 2 amics estarien acomiadant algú o recordant així els "bons moments"... si s'ha mort borratxo esta persona pues ja seria l'hòstia, no? y_y
20/9/2011
Hui a tornat la pregunta oral eixa... la tenia poc preparada però com m'han tallat no he pogut seguir molt bé (s'han rigut perquè gràcies a la cadira que va acabar de REVENTAR Nina, què ja no disposa de suport per a l'esquena, me sentit un poc incòmode) e.é. xD. Joder es que de mi mateixa no tinc molt que dir, hostie. O no vuic... xD. I per si fora poc, la professora diguent en anglés que aquest any suposava que ho trauria millor,
Nina em diu pel Tuenti que li va pegar a Ollie i que ell li va fer molt de mal o algo... Nina està massa forta... eixa és la conclusió del dia...
AAAh sí... i el moment graciós del dia: Sonia, que es trobaba en ma casa, i Nina parlant-me pel Tuenti: -- Demà parlarem seriosament de...
- ... porno? :D
- No, de Sonia.
... nosaltres 2... morint-nos de asquito... Dx
PER FAVOR! PAREU JA DE FER LA MÀ D'EIXA MANERA. D:
21/09/2011
Nina va dir que parlariem seriosament... el dia anterior. I escomençà a explicar-me que tots estan raros, que Guillem no parava de dir-li que parlara en mi per a que no ens "separarem" [hiper WTFFF!]... lo que li e dit... que es calfa massa el cap... i és deberes perque no passa res... tot està, com sempre e.e xD
Com no els he pillat al primer pati a saber que s'haurà pensat; que tindria por o algo. w_w xD
Per cert: el professor de H.C. no se quines postures adopta en la cadira però es que mai acaba per seure... Pareix una cabaret la seua classe. xD
22/9/2011
Aquest dia Nina es va situar al meu costat, i la tinc com a companya... ZAS!
I que va intentar? e.é Fer la mà... ¬¬ xD
Menys mal que estava rebentat que sinó... xD I vam escriure en el seu "bloc de notes" casi tot el dia escrivint parides i intimidant-me amb la mirada.
I va escomençar a ratllar-me en la pell i jo li vaig escriure al seu braç "Nina me pone a -100" xDDDDDDDDDD i ella "Sóc gay" en la palma de la meua mà.
Guillem havía dit que havia estat tota la nit escoltant música... li tinc por deberes... xDDDDD
27/9/2011
Nina tenia l'ull infectat aquest dia. No entenc com pot succeir però tampoc em vuic fer oculista, aixina que... [...]
Era un dia especial. Anava a donar-li classes particulars d'anglés! [Aquest any jo era una PUTA AIXADA en anglés]
Vaig descubrir que ella es distrau amb facilitat i que amb ulleres de sol dins de ma casa encara més.
Una vegada finalitzada l'exposició dels meus amplis coneixements, vam anar amb Sonia i Lora pel passeig. Em vaig donar conter que quan estaven les dos juntes (Sonia i Nina) la situació podia arrivar a ser detestable en qualsevol moment.
28/9/2011
En poques paraules: Toscano (professor de Filosofia) va eixir elegit delegat de la classe. Presa de pèl general (per això Txema està tan calv); culpa de tots. e.e
29/9/2011
Començava amb una bona pluja que impediria baixar al pati i fer gimnàstica, per culpa de la seua notable i persistent inundació sistemàtica cada vegada que cauen gotetes.
Ollie va demostrar que la seua reputació de raret no era per la seua feminitat natural. Guillem, te'ns un rival. xDD [...]
Marta gri gri gri gri... shenco demostrà la seua habilitat en fer un castell de naipes però amb taules i cadires. La classe pareixia el seu propi regne.
Toscano, ja que estem, va fer una posada en escena d'un déu mitològic; concretament Zeus. Aixina és com s'aconsegueix una classe amena o bulling? Està per averiguar.
30/9/2011
Tota l'hora del pati, un mal de cap de collons.
En Ciències la situació va empitjorar. Gràcies a Déu que Nina estava al meu costat i em va llegir la ment o algo i vaig eixir escapat de la puto classe perquè li havera vomitat als que tenia davant. Així, a tota presa, vaig baixar per les escales casi caiguent-me de la boca el dinar i morzar. Però vaig arrivar en l'últim instant... quan ja estava alliberant-se eixa energia i líquids per la meua gola i boca. Oh fuck. Va ser un milacre no haver embrutat res. xD. Em vaig sentir millor al tirar tot el remolí de lactosa.
En finalitzar, vaig agafar les meues coses i em vaig dirigir cap a la cap d'estudis, Xelo, que em va possar totes les tretes possibles per a que no ixquera de l'insti (ja que era menor). Però el meu estat, mirant-me la cara es notava prou. Lleis estúpides. Possiblement els pitjors 20 minuts que he pasat en la meua vida.
13/10/2011
Dia dels Cabots, i no dels cabuts, que eixa és la gent de la Font (que eixos no han anat a l'insti... ni van). El dia ha començat amb Nina empalmà i tota plena de cafeina; estava com sempre però més nervioseta i contestava més coses. [...] La professora de mates, sols escoltar la música dels cabots... PEIM! Tots cap a fora de l'insti en 30 segons. xD. Jo me'n he baixat a pel meu super panini que havia reservat sols entrar pel matí. I a casa mentre me'l menjava, molt content i saborosament. ewe
Però, que hi ha d'extrany? Què els cabesudos no han tocat ni la ratlla de la porta de l'insti, han tirat 10 caramelets i se l'han pirat. Que cabrons... estaríem escarmentats dels altres anys... que els pegaven les famoses caramelades supersòniques i inclós algun, superava la barrera del so diverses vegades sense molt d'esforç.
Després de guardar la motxilla, vaig tocar a Guillem per a anar al col·legi a vore a Lora i a Ponio que feien... el gos, com sempre... xD 3 fuckings caramelos he pogut agafar... birriosoooo. -.- xD
Per la nit vaig passar del correfocs perquè vaig pensar que ja ho tenia bé i el dia anterior ja m'havia gitat tardet. xD
25/10/2011
Tota la vesprada anterior i, un poc de la nit, i fins i tot, per la matí, estudiant matemàtiques, el meu arxienemic... per a que l'hora de l'examen (a última hora) estiguera tant rallat/cansat/fet merda que em costara fer-ho tot.. el dia anterior meu s'havia perfecte però no vaig fer ni la meitat de l'examen per culpa del temps.. T____T
No es per a que t'agafe algo? Se què em costa però ja és passar-s'en... si me'n vaig de Batxiller serà per culpa de matemàtiques.
28/10/2011
També vaig inventar una forma de tocar el sostre/caminar per la paret. Sols es necesiten dos persones (...i una pared i un sostre): és juntar les esquenes i amb els braços encreuats amb els de l'altra persona, un fer força i l'altre anar xafant la paret fins a pujar a l'altura desitjada (es pot així arribar a fer el pi damunt l'altra persona però no pareix molt segur ni recomanable...) xDDDD
Vale... i després Nina es va cabrejar (de broma va dir) per... una cosa... de la que no tindria que enfadar-se... -_-" [
I li preguntava que perquè, però no soltava prenda... i en eixe moment em vaig cabrejar jo... molt. Després intentava solucionar-ho però vaig necesitar una hora de "tranquilitat" per a poder-li parlar... però vaig contestar perquè va parlar en el moment adecuat; les paraules em van eixir soles...
a la fi ho vam arreglar... però continue ratllat.
31/10/2011
Per fi la esperada nota de matemàtiques... ho sabia perfectament... suspens... un 2... 6 hores estudiant... no compensa...
I després hi havia que fer el de lengua castellana... que el vaig fer en prou ganes al fi i a al cap... però no havia estudiat molt..
En el primer pati meu vaig passar molt bé... i casi m'agarra un baixo però Nina sap com tirar-te cap amunt... ^^
En este pati vam escriure en la taula per a examens que el divendres de eixa semana [["Futbito"]] al costat dels examens... xD lol
I Pavela no se perquè m'estaba tirant una bola de plata tot el rato... aaa sí, que estaba davant la paperera. juasjuas xD
I vaig agafar un troç del corxo d'enterra que havien arrancat que em recordaba a una cosa de xocolate que m'havia donat Nina tipo carto amb gust >.< xD
aixina que li vaig oferir el que tenia jo... i liu vaig donar a Yas i no parava de tirar-li'l a la companya xD
Va tornar a les meues mans i, per una extranya raó el vaig olorar... feia olor a galleta deberes xD
I vaig estar fent la mà a tots en classe en això xD
Quan es va acabar l'insti lil vaig donar al Moro que li va pegar mos D: I Guillem Camarena portava les ungles pintades de negre... però que maricona... després em diuen emo a mi... xD
Per la vesprà vaig anar a casa el Ninot a ajudar-la en la seua "casa del terror", que sense decorar, feia també por... (o més) xD
Va ser una experiència interessant... però... un poc aburrit perquè estaba jo intimidat per les pintes que portaven i er Cristiaaahn este cani de PQPI... que no parava de dir xorraes... xD No estaba ZONE activat... xD i a mi estos rotllos sobre la mort i això em fan mal fario... i Guillem feia por i es notaba un feeling especial amb una xica de que parlaven molt estes personetes.. xDDDD
I Nina em va der tornar a sentir mal... sempre o aconseguix... y__y
Possiblement tinga la raó però... no vuic cambiar perquè algú m'ho diga... necesite donar-me conter de les coses per mi mateixa... sempre ho he fet així... sols tinc que dir que és un procés molt lent...
3/11/2011
Este matí anava sobre "ventositats" ... el aire xiulava... però com si fora una persona deberes... tots acollonats
i unes portaes de por per tot l'insti i la porta sobria sola!
brian fotocopies
brain porta en la cara
braian + jo = per baix duna cosa apunt de caure
porta la mala sort
Hi havia un valent anomenat Joan que estava davant la finestra durant el pati... era tot un cuadro la seua cara xD
I va passar un any com si tinguera invisibilitat, pels nostres costats, silenciosos i sense escridassar massa...
17/01/2012
La matí es despertaba hostil, furiosament ploguent. Estaba tant bé en el llit que quasi em quede en ell però com sóc un xic aplicat, això no podia ser. M'havia compromés a anar a l'insti, encara que, tenia excusa per a no anar eixe matí, la forta pluja era una realitat i per la vesprada tenia que anar a l'JoOoOsPiTAL.
I com jo sóc aixina de preciós, doncs me'n vaig anar a l'insti encara que no tinguera ni les mínimes ganes (per sort d'ací mig més aprox. ja podré escabullir-me d'ell quan em dona la gana) ewe. Pel camí, el vent volia endur-se el meu paraigües , que si s'havera adonat, tenia dos forats en la tela (per això vaigarribar tot banyat, cosa que em va extranyar un poc).
Era un dia d'eixos que jo no estic (molt) cansat, on estic cómode fent el que siga, relaxat, més actiu que passiu. Aquestos dies són els que puc fer coses com baixar-me els pantalons per les escales per a que la "Grishen" em mirara el cul sexy que tinc (una costum que tinc...) però, per a la seua fortuna, tenia la mirada en els escalons. I cinc segons després, m'asustà ella apareguent per darrere, com si no havera obert la porta (vale, es que no ho va fer, es va escabullir ràpid de ser esclafada per les portes; que cavallerós jo, no?).xDDD
Les hores passaven com sempre, amb la gent i professors criticant el PP... que no donaven diners a l'insti... que en altres ja ni tenien llum... en fi... S'en va anar la llum en eixe precís moment i la gent es va descontrolar de la felicitat, ja que això podia significar l'acabament de les classes. Però, sempre trobem a una "super teacher" que no pot permitir eixes coses, de nom Patricia. Vam fer classe a fosques i vam acabar més cegos que mai.
El patí.. com sempre té lo seu de graciós i lo seu de merdaaaaaaaaaa de aburrimeeeeeeeeeeeeeent! xD
L'únic destacable va ser el descobriment de que Nina tenia... grrrr (esow e_e xd). Com ho vaig descobrir? Apart de la societat comunista de fluids montats en les seus boques (uajajaja era precís), Guillem va fer de les seues fent una cara tan tremenda de asco que fins a mi i tot me la va apegar xDDDDD Bueno, a mi em va fer gràcia però jo em pensaba que seria bollera deberes (i casi, el tio en qüestió és un poc... plumifer uajajaj). Casi acabant-se l'estona de llibertat, vam decidir fer la mà en la pizarra fent picasos i escrivint coses sobre el COD quan, desobte, ¡la choni del lugar apareció! i ens va dir que el guix era de tots i que no deuriem malgastar-lo... "predica con el ejemplo" pensaria ella, mentres ho deia... perquè, acte seguit, ens va agafar un i va escomençar a dibuixar... ("Esto es..¡ESPARTAAAA!"- increible, señores).
...
EF... sempre diuen que fa pudor la nostra classe (la gent refinà) i jo mai he sentit un olor si no l'han feta ells... però eixa no és la qüestió. La qüestió es que vam anar a una classe d'ESO... en la qual es notaba el agri sabor de la joventut, una pudor digna de la caseta del meu gos (però ni aixina), que està a l'intemperie desde fa 10 anys i mai s'ha netejat; ho farien les "neurones", que les tenen revolucionades (per això cada vegada ne tenen menys)... [
Com ja és el costum, vaig asustar a Mar-emoto, fent-li picoretes, i, a Pavela... doncs em va asustar a mi... sols ella em pot convencer de que sóc gay xddd. Però el detall que va deixar en la pissarra va molar: Nicky havia escrit "Si em posseu un deu vos torne la llum" i ella ho va borrar tot menys "em posseu"... ummm... que indirectaaa... tan indirecta que em va dir que era obra meua. lol.
Al segon patí vaig baixar a veure (perquè tant de parlar de la deshidratació afecta, vullgues o no) en quant, vaig vore a Pepot Party per el pasillo i li vaig dir el seu nom en el registre de veu més gay que hi posseixc... no em va sentir, en el seu cervell no té aquest registre guardat (i com escoltarà al Moro i a Panou? xuajaja). El vaig "seguir" fins a la mateixa destinació que jo i allí, el primer que en va atacar amb la seua presència va ser el Moro, que va dir que ja no estic tant gay com sempre, que ara que ja no sóc un margi emo ja no mole... té raó... però jo li vaig contestar: "Incorrecte Moro, eres producte de la meua imaginació, un nou amic imaginari que m'acabe d'inventar"... i ell va dir que que li faria al seu amic imaginari si es traguera el piu... en fi... lo normal... xDDD
8/2/2012
Un dia després del meu aniversari, Ana i Nina em van sorprendre amb un regal que no podria haver esperat mai. Nina va vindre amb una cara de violació impresionant que mai olblidaré. Era un tanga. I me'l volia posar al cap davant l'atenta mirada de la majoria de la classe. Ho vaig rebutjar de la manera que se, com una "nena", indefens, aterroritzat, limitat. xD
9/2/2012 i 10/2/2012
El tanga, des de primera hora, va apareixer com a bandera en la perxa de d'arrere del seïent del professor. L'únic que es va quedar passiu va ser Toscano, que va dddemostrar la seua prof-f-f-f-f-f-fessionalitat i inclós l'hi va possar.
23/4/2012
"Venen a per mi. Ningú té por. Ja estem tots morts."
Amb eixa frase intentava inspirar-me. Crec que ho vaig escriure com un caire de metàfora, alegoria... com ho vulgues dir, on la mort representa la indesició i la insertesa sobre el futur, i possiblement sobre el passat també. És un poc xocant i inquietant si no intentes mirar-ho més enllà.
-Ohhh! Poli! Què estàs fent en la meua agenda? Ah. Escrivint. En el teu idioma natal (rumano?).
La gràcia es que algun dia recorde que tinc que desxifrar-ho. Per a la posteritat estarà adornada amb eixos corets tant gays.
.... jo dic a aquesta etapa el trance del Counter Strike... sols feia que jugar per entretíndrem i des d'aquesta temporada ja no a passat res com abans, i tot a canviat (jo per suposat que també...). Però, apart de la gossera i del no ixir a casa també em vaig donar conter quines persones odiaria per a sempre... tindré personalitat és el que tots deurien tindre però tots volem viure en pau i no amb intranquilitats i davant persones que ens maregen i que juguen amb nosaltres... supose que ara s'entén les raons perquè de vegades no ixc o no tinc ganes de res... acaben siguent sempre les persones els que em fan desconfiar de mi i de tot el que m'envolta. Sols pense que, amb el pas del temps sols quedarà aire, i respiraré. Estúpida rutina traumàtica.
També vaig aprendre que les promeses.... NO SERVEIXEN PER A RES... les coses no es prometen, les coses es fan! Sí! En eixe mateix moment o molt promte. "Els altres moments" no tenen perquè tornar a existir. És la loteria de la vida: "fot-me abans que ho faça jo". També tinc que dir que passar de la gent mai m'havia agradat... ara tampoc però era el que al pareixer volia fer... no ho recomane... és deberes, et fas de pedra... però a les pedres també els afecta l'erosió... ningú està segur; els forts no tenen que ser sempre els que més talls tinguen. (no... no era una frase emo). xD
Puto Rafa. Sempre fa alguna cara graciosa. xD
Un final sempre és difícil, per molts motius... en les películes no sabem com volem acabar la història, volem sorpresa... i si parlem de la vida... un final.... no pot ser feliç (a no ser... que es muiga una persona molt indesitjable o s'acabe una etapa asquerosa). I tu, sol, te'n tornes a casa... pot ser has guanyat.... pot ser has perdut... però ja no has dit adéu a ningú... va ser la sang freda del moment... jo volia abraçar-los a "tots" perquè havia sigut uns dels millors anys d'institut de la meua vida que recordaba. Que mala sort! No em van pillar en els meus dies "se que eres el puto amo i vas a demostrar-ho". Eixe jo necesita flotar més sobre la meua superfície, una persona segura i que intenta entretindre a la gent. Ho senc. Demane disculpes a quasi tots... la veritat es que alguns es mereixen molt... i m'encanta com s'han superat a si mateixos. Jo també ho he fet i per això em senc orgullós, encara que l'estiu continua presentant-se vuit i sense sentit... i amb molt que estudiar.
Ja tinc ganes de vore les noves cares morenes de l'any que ve hahaha. Deberes, depenent de les persones en qui et toque, val la pena o no estar en un lloc.
No hay comentarios:
Publicar un comentario