Entre tarongers

Tu la culls, 

ella et mira,

que subtil simfonia.

És redona, vol tacte;

és madura, no vol ajuda;

i del pare mai vol separar-se.

I les que s'independitzen, 

les molt descarriades,

hipnotitzen a les rates,

jabalins i marges.

D'envoltori bruta i aspra, 

dolça, la molt creguda.

Algunes apunyalades pels mosquits,

altres per papallones sense dits. 

Veig un bancal,

i el seu respectiu pitxer.

Veig una bassa,

tire una pedra

i un tap de sèquia.

Quan escarbem dintre les fulles,

sentim els lladrits de les abelles,

que volen convertir esternuts d'Azahar 

en mel de mil meravelles.

És la subtil simfonia; 

entre la suor i l'harmonia,

un bon constipat se sol agafar.

Aquesta és la vertadera vida en el camp.