Dice llamarse Carlos: Resurrection of a shadow

jueves, 15 de diciembre de 2011

Resurrection of a shadow

Una sensació de viure per viure, cansar-te de la rutina, esforçar-te... però cagar-la com sempre.

Sóc aixina però...

Deuria canviar? És necessari?

Sols preguntar-s'ho ja pareix una resposta...

Veure persones que pareixen fortes i segures; és una màscara: estan pitjor del que jo podria imaginar... el seu error? Al primer parèixer, no canviar, no adaptar-se... però, qui vol deixar de ser ell mateixa? Tampoc som tant falsos... sols quan estem apunt de caure finalment.

Ja ho havia pensat moltes vegades... "si la economia (capitalisme) és com la natura, salvatge, on sols el més fort o el que millor s'adapta sobreviu... com en la societat poden sobreviure persones que no s'hi adapten?".

Tinc que dir-ho... en un any he canviat dràstricament... jo no conec al Carlos de fa 2 anys... no se ni lo que se li passaba per el cap... note com si ja no tinguera passat i com si el futur no parar de pegar-me mossos.

On està la clau? Que he fet?

Amics, no és cosa meua... m'haveu canviat vosaltres la vida sense saber-ho, m'haveu acostumat a noves coses i ensenyat a altres... per una vegada he pogut dir que sóc feliç de veritat! He trobat l'estabilitat en vosaltres però, com som com un vaixell, de vegades entra aigua... sol passar...